Després d’un diagnòstic
El que un informe anomena. El que una família necessita entendre.
Un diagnòstic pot ajudar, però no hauria de substituir la persona ni deixar la família sola davant d’una llista de recomanacions.
Després de l’informe
No cal convertir-se en expert. Cal saber per on començar.
De vegades arriba un diagnòstic de TDAH, TEA, dificultats d’aprenentatge, dislèxia, altes capacitats o un altre perfil de desenvolupament. I amb ell, paraules noves, informes llargs, recomanacions i massa decisions per prendre-les de cop.
En què us puc ajudar
- Comprendre un informe o valoració que us han lliurat.
- Traduir conceptes tècnics a situacions reals del dia a dia.
- Distingir entre diagnòstic, necessitats de suport i personalitat.
- Conversar amb l’escola i altres professionals.
- Ordenar dubtes abans de decidir suports, recursos o passos següents.
“El diagnòstic explica una part. No hauria de definir mai la persona sencera.”
L’objectiu és ordenar, comprendre i decidir sense que l’etiqueta substitueixi la història, el vincle o les necessitats reals.
Per a qui és
Per a famílies que necessiten ordenar, comprendre i decidir.
Pot ser útil si cada professional us ha recomanat coses diferents, si us preocupa que el diagnòstic acabi definint la imatge del vostre fill o filla o si us sentiu desbordats per la quantitat d’informació disponible.
- Heu rebut recentment un diagnòstic o valoració.
- Teniu un informe, però no sabeu com traduir-lo a decisions concretes.
- No sabeu quins suports prioritzar o com parlar amb l’escola.
- Voleu diferenciar les necessitats de suport de la personalitat.
En parlem?
Una primera conversa permet valorar si aquest espai encaixa amb el que necessiteu.