Quan arriba un diagnòstic, comencen altres preguntes.
El que sembla un problema individual gairebé sempre té una lògica més gran. El patiment s'entén dins del seu context, no aïllant-lo d'ell.
Un diagnòstic pot posar nom a moltes coses, però no explica tota una vida.
Un diagnòstic no us hauria de deixar sols amb més preguntes. Pot ser que tingueu un informe complet i, tot i així, encara us pregunteu:
- Què significa això en el dia a dia?
- Què necessita realment el nostre fill o filla?
- Què fem a casa i què parlem amb l'escola?
- Quins suports convé buscar i quins no?
Aquest espai està pensat per ordenar la informació rebuda i convertir-la en decisions més clares.
Una. Rigor clínic i proximitat
La part professional no es demostra amb llenguatge tècnic, sinó amb rigor: una base recolzada en l'evidència i traslladada a la vostra realitat concreta. Es nota en com escolto, en què pregunto i en què derivo quan un cas supera el que puc oferir.
Dues. Treballo la família sencera
La majoria de centres apliquen protocols per diagnòstic. Jo llegeixo el sistema: què passa amb els germans, amb la parella, a l'escola, amb qui en té cura cada dia.
Tres. No dono receptes universals
Cada família arriba amb la seva història, la seva cultura, les seves possibilitats reals. El que ofereixo és una mirada que s'ajusta a vosaltres, no a un manual.
El que un informe anomena. El que una família necessita entendre.
De vegades arriba un diagnòstic de TDAH, TEA, dificultats d'aprenentatge, dislèxia, altes capacitats o un altre perfil de desenvolupament. I amb ell, paraules noves, informes llargs, recomanacions i moltes decisions. Massa per prendre-les de cop.
Aquest espai no afegeix més soroll: ens asseiem, mirem la informació que ja teniu i entenem què significa en la vostra vida real.
No cal convertir-se en expert. Cal saber per on començar.
En què us podem ajudar
- ✓Atenció especialitzada a la infància i l'adolescència per abordar les dificultats que afecten el seu desenvolupament, aprenentatge o benestar emocional.
- ✓Comprendre un informe o valoració que us han lliurat.
- ✓Traduir conceptes tècnics a situacions reals del dia a dia.
- ✓Distingir entre el diagnòstic, les necessitats de suport i la personalitat del vostre fill o filla.
- ✓Conversar amb l'escola, l'equip d'orientació psicopedagògica, logopedes, neuropediatria o altres professionals.
- ✓Ordenar dubtes abans de prendre decisions sobre suports, recursos o passos següents.
Per a famílies que necessiten ordenar, comprendre i decidir.
Pot ser útil si:
- Heu rebut recentment un diagnòstic o valoració (TDAH, TEA, dificultats d'aprenentatge, dislèxia, altes capacitats o altres necessitats de suport).
- Teniu un informe, però no sabeu com traduir-lo a decisions concretes a casa o a l'escola.
- Cada professional us ha recomanat coses diferents i no sabeu per on començar.
- Us preocupa que el diagnòstic acabi definint la imatge que teniu del vostre fill o filla.
- Us sentiu sobrepassats per la quantitat d'informació disponible.
Tres terrenys on solo entrar.
Conductes que es desregulen
Pantalles, videojocs, apostes, pornografia, compres compulsives, conductes sexuals de risc. Quan una conducta comença a manar més que la persona.
Famílies després d'un diagnòstic
TDAH, TEA, ansietat, dificultats d'aprenentatge, altes capacitats. Treballo amb els pares i amb la dinàmica familiar, no només amb el nen etiquetat.
Transicions i crisis familiars
Separació, dol, conflicte crònic, identitat, identitat materna. Els moments en què el sistema sencer es reorganitza.
Xerrades i
tallers
No tot passa en sessió. També vaig a escoles i AMPAs a parlar amb mares, pares i equips docents. Sobre pantalles, sobre criança, sobre el que preocupa de debò. Sense receptes i sense alarmisme.
Pantalles i família
Què passa de debò amb els mòbils, els videojocs i les xarxes a casa.
Criança i límits
Acompanyar sense imposar i posar límits sense trencar el vincle.
Adolescència i diagnòstics
Entendre l'etiqueta sense reduir-hi la persona. Pensat per a claustres, equips i grups de famílies.
No es tracta de fer més. Es tracta de comprendre millor.
Moltes famílies arriben cansades de consells: posar límits, treure pantalles, ser més fermes, esperar que maduri. De vegades ajuden. Però aplicats sense entendre què sosté la dificultat, sumen frustració i sensació d'estar fallant.
Això no consisteix a dir-vos com heu de criar ni a buscar culpables, sinó a ordenar el que passa, entendre què necessita cada persona i construir canvis amb sentit per a la vostra realitat.
Abans d'intervenir, cal entendre.
Tres passos per passar de la informació
a les decisions.
Com funciona
el procés
Ens coneixem
Una primera conversa per entendre què us preocupa i quina informació teniu. Podeu portar informes, valoracions o simplement els dubtes que aneu acumulant.
Mirem junts
Revisem el que diuen els informes i ho traduïm a la vostra realitat. No per repetir una avaluació, sinó per entendre què significa.
Ordenem els passos següents
Veiem què pot ajudar ara i quin format té sentit: sessions individuals, orientació a mares i pares, treball familiar o coordinació amb altres professionals.
En parlem? Demanar primera visita
Psicòloga col·legiada i mestra d'educació primària.
Dins del sistema educatiu com a mestra de primària, especialitzada en lideratge per a la innovació pedagògica.
En recerca universitària en el grup PSITIC (Blanquerna · URL), treballant en projectes educatius nacionals i internacionals.
Això és només el principi
Aquest projecte comença acompanyant famílies que necessiten entendre millor una valoració o diagnòstic ja rebut. Més endavant creixerà de manera responsable, amb els professionals habilitats que correspongui.
Estem construint un futur equip d'avaluació psicoeducativa integral, i s'aniran obrint noves línies d'acompanyament (infància i adolescència, conductes que han deixat d'estar sota control, crisis vitals i familiars).
No volem oferir-ho tot de pressa. Volem fer-ho bé.